El periodista valencià Vicent Partal que l’any 1995 juntament amb la seva dona va decidir fundar Infopista, que posteriorment s’acabaria convertint en Vilaweb, el portal informatiu més antic dels Països catalans, analitza la situació actual dels mitjans de comunicació digitals i de paper. Ell encapçala el mitjà de comunicació digital català amb més lectors, de fet, Vilaweb s’ha acabat convertint en un mitjà de referència per tots els habitants de parla catalana. Amb aquests anys d’experiència, ha pogut observar com els mitjans tradicionals de paper han aprofitat la marca que tenen per apartar a la resta de mitjans digitals i intentar que no figurin en el mapa periodístic. Tot i aquesta “batalla perduda”, com considera Vicent Partal, el paper s’acabarà i per tant s’obrirà un nou paradigma on s’imposarà el periodisme digital.
Segons dades de l’Estudi General de Mitjans, hi ha més lectors de mitjans digitals que en paper. Fa uns anys es tenia la percepció que aquests mitjans digitals no tenien la mateixa credibilitat que els tradicionals de paper. Aquesta percepció ha canviat actualment?
És cert que els mitjans digitals purs com seria el cas de Vilaweb són considerats com de segona fila. Crec que els mitjans de paper han fet un gran esforç per apartar-nos als altres, per intentar que no figurem, i la veritat és que se n’han sortit bastant. A part d’aquesta maniobra, també és cert que els inicis dels mitjans digitals va fer molt de furor allò del confidencial, que a Internet es podia dir tot el que no es podia dir en el paper, però al final el que estaven dient eren rumors sense confirmar i coses d’aquest estil, que han fet mal al periodisme. A Internet, els mitjans seriosos som minoria.
Un exemple, el trobaríem amb l’atemptat de l’11-M de Madrid on vosaltres des del principi vau creure en la hipòtesi islamista, mentre la majoria de mitjans tradicionals de paper van acusar a ETA des d’un principi. Tot i això, sembla que aquests mitjans tinguin una credibilitat il·limitada. El nom que s’han fet els dóna la possibilitat de dir el que vulguin que seguiran venent?
És veritat que els mitjans tradicionals han comès errors molt greus que d’alguna manera se’ls ha perdonat. El de l’11-M n’és un de paradigmàtic. En canvi, qualsevol error comès per un mitjà digital, per petit que sigui, es converteix en una catàstrofe. Però no m’agrada massa queixar-me, això és així i ja està assumit. Tenim l’exemple de les enquestes electorals, que mai n’encerten ni una i no passa res. Forma part del paisatge modern.
Hi ha la pràctica habitual, a la resta d’Europa, que els mitjans audiovisuals mostrin titulars de mitjans digitals als seus informatius, en canvi aquí no passa. Això ajuda a que us considerin com a mitjans de segona fila respecte la societat?
Això és una cosa que sempre m’ha sorprès i no sé per què passa. En el cas de Vilaweb per exemple, tenim més audiència certificada que TV3 i, a vegades, ens han dit que no ens volen donar més ressò. Però no sé si això hi té molt a veure o no a l’hora que ens considerin mitjans de segona fila, el que està clar és que això et normalitza o no et normalitza.
Una diferència important que hi ha amb els mitjans digitals envers els escrits és que els digitals van començar a donar la informació de forma gratuïta des d’un principi. Precisament ara costa molt trobar formes de finançament. Va ser un error regalar la informació des d’un principi?
Els diaris en paper és evident que es van equivocar en això, perquè estan regalant el que venen en un altre suport. Els digitals no teníem una altra manera de fer-ho, necessitem arribar al màxim de públic possible i això només ho aconsegueixes si ho fas gratis. Per exemple, a Vilaweb em sigut pioners creant +Vilaweb, que és un sistema entre el crowdfunding i la implicació comunitària, és a dir, una part del públic paga i la gran majoria no. D’aquesta manera podem fer arribar bona informació a tota la societat i podem cobrir les despeses que tenim.
Tot i això, segueix havent molta gent que pot accedir a la informació de forma gratuïta. La informació té preu?
El periodisme ha de contemplar la vessant de negoci, però el periodisme va molt més enllà de tot això, és un servei per a la societat, és un actiu necessari per la democràcia, com més ben informada està la gent millor és la democràcia, i per tant no es pot considerar el periodisme com una cosa purament mercantil, és una cosa bastant més complicada que això.
Actualment estem en plena era digital i tot sembla indicar que el paper tendirà a desaparèixer. Té sentit apostar per mitjans en paper ara mateix?
Té un sentit històric, ara mateix es troba en una transició, però acabarà desapareixent, això està claríssim.
Del tot?
Crec que el model de revistes mensuals que estan molt ben maquetades i que són més un objecte que un paper, sobreviuran i tindran un recorregut llarg i interessant. Però el paper diari no té cap mena de futur. Als Estats Units, per exemple, vuit dels quaranta mercats importants ja no tenen diari de paper i a l’estat espanyol ja hi ha dues províncies que no en tenen. És inevitable, el diari de paper s’acaba.
Gerard Vidal Partal
La Clau 